Taula de mobilitat reduïda

La Llei de Dependència segueix embarrada. A més de la falta de recursos
que entorpeixen el seu enlairament, ara el sistema que preveu l'atenció
de les persones que no poden valdre-se per si mateixes acaba de caure
en el fang del descontrol. Segons les últimes dades oficials, fins a
febrer es van reconèixer 529.889 prestacions que, d'acord al text legal,
han de correspondre's amb una paga econòmica, o bé, un servei social.
I fins a aquí la teoria, perquè el Govern ignora a quin es destinen
el 44% de les prestacions. Es tracta d'un calaix de sastre que creix
mes a mes sota la capçalera de ?sense especificar?.
Segons les fonts parlamentàries consultades, Cabrera ha estat interpel·
lada en diverses ocasions sobre aquest punt negre que arrossega
l'estadística que elabora Educació. Segons ha pogut saber EXPANSIÓ,
la seva resposta ha estat sempre la mateixa; que aquestes dades els
subministren les comunitats autònomes, que són qui gestionen les ajudes
als discapacitats en cadascun dels seus territoris. L'Executiu és
conscient del llast que suposen les 233.648 prestacions que no estan
enquadrades en cap de les modalitats d'ajudes contemplades per la llei
(plaça de residència, ajuda d'un treballador social en el domicili, etc).
Per això duu mesos insistint a les autonomies que complementi les
seves dades. Aquesta espera dura ja més de deu mesos, des del 14 d'abril
de 2008, data en la qual, segons el Govern, es van iniciar els reclams.
La llarga demora i, sobretot, la falta de motius aparents pels quals els
territoris decideixen no catalogar les ajudes que reben determinats
malalts ha dut a les associacions d'usuaris a fer les seves pròpies
conclusions. ?Es tracta de persones que han acabat tota la paperassa
administrativa, però que encara no reben de facto la seva prestació,
pel que les hi enquadra en un apartat ambigu?, relaten des d'una
important agrupació madrilenya. Només des d'aquesta perspectiva
expliquen que a Andalusia, per exemple, hagi un nombre similar de
prestacions incloses en l'apartat de ?sense especificar ? (46.892)
que en els apartats on s'engloben qui reben pagues econòmiques (46.775).
O que a Extremadura les ajudes sense catalogar (6.706) superin a la suma
de la resta d'apartats (6.336). La mateixa història es repeteix al
País Basc, on hi ha un nombre igual d'usuaris amb una ajuda transparent,
com qui no la tenen (25.329). En qualsevol cas, aquestes persones
computen a efectes pràctics com beneficiàries de la Llei de Dependència.
I heus aquí altre dels esculls: la ministra del ram ha reconegut ja als
partits polítics que el concepte de beneficiari de la llei, del que
informa el seu Departament periòdicament, no equival al de nombre de
persones que reben de facto una ajuda administrativa. Más encara, de nou,
i degut al fet que són les comunitats qui traslladen les seves dades al
Govern, la ministra admet que desconeix quin percentatge de població
afectada està rebent realment les ajudes que contempla la norma.
Des de les files del PP donen un pas més i denuncien que els malalts
de major gravetat ( ?grans? i ?severs? dependents) solen necessitar
dos serveis de forma simultània, una duplicitat que es cola en
l'estadística com si es tractés de dos beneficiaris. Aquests últims
llots s'uneixen a la falta de finançament que denuncien les comunitats.
El Govern ha admès que l'any passat no va executar ni la meitat dels
fons del ?nivell mínim? de protecció destinats a la Llei de Dependència.
De la guardiola per a 2008, encara no s'ha repartit el 40% ?
veure EXPANSIÓ del 28 de novembre?.